Heus aquí a principis de l'any 2005. Jo havia conegut feia poc un bon amic a les darreres files de l'assignatura "Psicologia sistèmica" a l'últim any de la meva carrera al Campus Mundet de la UB. Amb en J. compartiem (i encara ara) el gust pel futbol internacional, així que la nostra amistat va ser casual en part (Déu ens va posar allí, nosaltres ens vam ajuntar, jejeje). Un dia al bar de la facultat vaig sortir amb la proposta: podriem fer una petita competició a veure qui va encertant els resultats dels vuitens de final de la Champions fins a la final, amb un sistema de puntuacions que ens permeti obtenir un guanyador al final. Així doncs, es va posar en marxa per primer cop la temporada 2004/2005 el submón dels Pronòstics Champions, un món que creixeria amb el temps.
Però anem a pams...El sistema de puntuació (encara avui vigent) es basava en que qui encertava, diguem-ne, el símbol del partit, és a dir, guanyador o empat, sumava 1 punt; si a més a més el resultat era exacte, es sumaven 3 punts en comptes d'un. Per cada equip encertat present a la següent ronda, un punt extra. Val a dir que amb anterioritat jo havia jugat a fer coses semblants amb altres campionats de futbol, però mai tant "oficialitzat".
Aquella primera temporada, el Barça va quedar eliminat als vuitens de final contra el Chelsea, després de guanyar 2-1 aquí i perdre en un memorable partit 4-2 allí, amb un darrer gol del Chelsea amb una més que possible falta a Valdés a la sortida d'un còrner. Però més enllà del mer resultat, aquella eliminatòria contra el Chelsea va permetre començar a fer pinya, a fer un nucli entre amistats i familiars d'ambdós companys de carrera. Els dos partits contra els anglesos van presenciar-se en una taverna irlandesa cèntrica de Barcelona. La tornada va aglutinar fins a un grup de 6 persones que vam anar a animar el Barça enmig de la multitud. Aquell dia,van començar a gestar-se una sèrie de personatges amb els que ens topàvem que romandrien per sempre en el nostre anecdotari Champions.
El Barça va quedar fora, però les puntuacions van seguir, i en J. va ser el primer campió dels PC per uns 34 punts a 33, molt ajustat.
La següent temporada, la 2005/2006, va comptar amb una base fixa de tres persones per anar seguint els partits del Barça a la Champions íntegrament en tavernes irlandeses de la capital catalana. A més a més, es va pronosticar des de quasibé l'inici de la competició (fase de grups). Aixi doncs, en J., en M. i jo, acompanyats en forces ocasions d'altra gent, vam veure rivals com el Bremen, l'Udinese, el Panathinaikos, Chelsea, Benfica, Milan i Arsenal per tot arreu. Nous personatges i anècdotes s'afegien a les bromes habituals. Aquella temporada el Barça va ser campió a París, i finalment algun partit no es va veure en taverna irlandesa, però tant hi va fer. El dia de la final, al carrer Badalona al barri de Sants, el Barça guanyava 2-1 a l'Arsenal i en J. i jo empatàvem a 71 en la classificació final dels Pronòstics. Encara no hi havia un criteri de desempat fixat, per tant es va compartir el premi. Al cap de poc temps, sortia a la llum un pòster commemoratiu que va ser obsequi per a tots qui havien seguit la Champions amb nosaltres.
La temporada següent es va afegir en M. a la competició endevina, obtenint un subcampionat molt meritori darrera la meva victòria. Ja s'havia consolidat que els pronòstics es feien des de l'inici de la temporada.
La quarta temporada, en J. va ser-ne el campió, jo el subcampió i en M. el tercer. Els partits es seguien veient junts en la mesura del possible, també en tavernes irlandeses variades la major part d'ells. Durant aquesta temporada va aparèixer la cançó manufacturada per en M. i jo "Shakhtar - Rosenborg final Champions.
La cinquena temporada, la 2008/2009, el Barça va tornar a ser campió, i va tornar a haver-hi pòster commemoratiu. La victòria va ser meva, amb un segon lloc per a en M. molt ajustat, a només 3 punts d'en J. La Champions es va seguir íntegrament a una estança de casa els meus pares, anomenada "La biblioteca", una estança plena d'estanteries amb llibres, amb suro a les parets, amb llum tènue, un espai que ens vam fer nostre i que va desembocar en cantics personalitzats. El grup de segument dels partits va estabilitzar-se a 5 persones: l'A., en M., en J., en M.T. i jo, per bé que només els tres habituals participant els Pronòstics.
Durant el transcurs d'aquests anys, han nascut les "apostes", va crear-se una primera pàgina web rudimentària per portar la comptabilitat dels resultats per a evolucionar cap a l'actual fòrum tan ben cuidat, han augmentat els personatges i els mites, s'han conegut noves amistats, s'han generat cançons, fins que el passat mes de març i pel meu aniversari, van regalar-me un obsequi d'us comú: el joc de la lliga de xampinyons, un joc de taula manufacturat amb més de 100 preguntes sobre anècdotes i resultats! El disseny és molt elaborat i no en té res d'amateur.
Aquest any els Pronòstics Champions compleixen la seva sisena temporada, amb l'incorporació d'en M.T. a preveure resultats. Sent 4 a la competició, guanya en emoció. Han tornat les apostes. S'ha instaurat el "bolet de fusta", premi de deshonra pel darrer classificat (com es fa en el rugby, la cullera de fusta).
La darrera aposta (i primera que ens va tocar complir) va fer-se efectiva el passat dimecres. Consistia en que si el Rubin Kazan puntuava contra el Barça en algun dels dos partits, elaborariem un bistec Tàrtar i ens el cruspiriem. Dit això, es veu que el bistec Tàrtar no és típic del Tatarstan, igual que no ho son les lioneses, les cols lombardes, l'ensaladilla russa ni tantes altres dites culinàries. Però la broma ja estava feta. Vam comprar els ingredients i com que el Rubin ha puntuat en els dos partits contra el Barça, vam haver de menjar dues peces de carn crua, això sí, amb salseta tàrtara. Diguem-ne que el més dur van ser les tàperes, ingredient original de la recepta que quasi provoca els vòmits de més d'un. Crec que jo vaig ser qui ho va passar més malament, fins i tot se'm posaven els pèls de punta.
Cal dir que les apostes es basen en fets a priori improbables. La cançó "Shakthar - Rosenborg final Champions" va sortir d'una aposta, per exemple. Però aquest cop ens va tocar pagar contra el Kazan.
Al llarg d'aquests anys, també hi ha hagut altres moments memorables, com quan en J. i en M. van acompanyar-me a la boca de l'estadi en el partit contra el Rangers (aquella temporada jo vaig tenir accés al camp alguns partits). El fet destacable però era que en J. va fer-ho vestit amb la bufanda i la samarreta del Celtic de Glagow, l'etern rival del Rangers, amb motivacions polítiques i religioses pel mig. Aquell dia vaig témer per la meva integritat física. Els aficionats protestants van liar-la al centre de Barcelona tot atrinxerant-se a la Plaça Catalunya en una imatge deplorable. El dia del partit, mentre anàvem els tres cap al Gol Nord, en J. rebia travetes per darrere i esquivava alguna escopinada i alguna estirada de bufanda, més alguna amenaça de mort. Aquell dia vam palpar de primera mà l'odi que existeix entre les dues aficions de Glasgow.
Per finalitzar, us deixo amb algunes fotos de l'elaboració i resultat del bistec Tàrtar.
Llarga vida als Pronòstics Champions!!!
Ps- M'oblidava això:
